TRES MIL VUIT-CENTS

Textures i moments bonics, que estoven una mica el cap i el cos fins que tot plegat regalima per la llum que es cola entre el llindar i la porta: així m’escapo de casa i les restriccions. Arribo allà on vull ser. Allà on l’aigua, en massa, s’eleva i s’enfonsa, i es fa seguir amb la mirada que col·lapsa amb la resta de sentits; la brisa recorre el rostre fins a acabar-lo, i s’esmuny en el buit; la llengua surt i tasta la humitat salada del paisatge; el fred entra pels orificis, acompanyat d’una frescor que s’olora i porta al record de mar i silenci.