FANG

Col·laboració – Mercè Aumatell

Corrent per un terra que és tendre. Els talons s’apoien i s’oposen a la inèrcia, intentant frenar l’embranzida; el fang abraça el peu, els turmells, les cames en la mesura que s’enfonsen endins. El cap intenta deixar el cos, creient-se capaç d’elevar-se, però ja és massa tard: el fang es decanta dins la boca i omple frenèticament l’interior del cos, que es destensa com una goma que surt disparada. S’enfonsa per complet dins el fang i, orfe d’aire, es maleeix d’haver corregut tant en aquest prat que semblava ferm i al final l’ha engolit.