Al bosc hi ha vida, i art. Els troncs són els artistes, i les branques el seu llegat. La mostra progressiva dels arbres que el rodegen, i del bosc sencer: la multiplicitat d’opcions artístiques i vitals. Arbre rere arbre, no es va enlloc.
Tot és fosc. Respiració. Taconeig. Comença el batec: El flamenc és viu. El cicle comença. Present i passat es dissolen en aquest moment; el color també. El caos és absolut. Només se sent un lleu soroll, que ens deixa entreveure la llunyania del present. El moment d’èxtasi ha arribat.
Tot i la idoneïtat del lloc per a trobar el follet, no hi és. La respiració torna al present, i allunya la captura del follet. Mai es pot caçar; només el podem sentir a prop. La recerca del follet és constant. El renaixement d’artistes que conformen el llegat i busquen aquest mateix follet, també.
