Sentir el silenci d’un espai i topar amb un diàleg que ja s’ha iniciat. L’aigua, en massa, s’eleva i s’enfonsa, i es fa seguir amb la mirada que col·lapsa amb la resta de sentits; la brisa recorre el rostre fins a acabar-lo, i s’esmuny en el buit; la llengua surt i tasta la humitat salada del paisatge; el fred entra pels orificis, acompanyat d’una frescor que s’olora i porta al record de mar i silenci. És aquest silenci, que en el fons no és silenci, que de sobte és capturat: Clic… i de cop en tensió, fins a un pròxim moment: Clac. Mirar la imatge i veure que aquell instant ―aquell silenci― en el fons no és un instant, sinó silenci en moviment.
País Basc. Hivern. Solitud.
El projecte pretén capturar el silenci d’uns paisatges vius -en concret, de la costa basca hivernal. Aquest silenci s’evidencia en la captura fotogràfica: la mort d’un instant en moviment. Gràcies a la llarga exposició, aquests instants es prolonguen visualment, tensant els espais i el silenci fins a la revelació d’una imatge col·lapsada.
Presentació de Silenci en moviment a la Biennal Olot Fotografia 2022.
“Intentaré ser molt concís. Aquest projecte va sorgir fa uns tres anys en un viatge que vaig fer amb la furgoneta al país basc. També va sorgir per la voluntat de capturar el silenci d’uns paisatges vius. Voldria destacar el fet que els paisatges fossin i siguin vius. Imagineu: és hivern, les onades es mouen, la brisa acaricia el rostre, la llengua surt, i tasta la humitat freda i salada, i esteu sols davant alguna costa basca, plena de vida però també de silenci. Els paisatges són vius. Entre d’altres coses, perquè hi ha moviment.
Malgrat tot, captures el paisatge amb la càmera i allò que estaves vivint s’ha mort, i aquella vida, aquell moviment, no es veu enlloc; la imatge només et mostra el paisatge aturat i més silenciós que mai. Intentant exprimir l’eina fotogràfica, vaig recórrer a la llarga exposició; volia capturar, encara que fos tènuament, aquell moviment, aquells paisatges vius.
Pel que fa al silenci, per la naturalesa de la fotografia, es captura inevitablement en qualsevol imatge; podríem dir que les fotografies són silencioses. Però com he dit, volia capturar el moviment d’aquestes imatges silencioses, el silenci d’uns paisatges vius. Dit d’una altra manera, volia capturar el silenci en moviment. Per això, les imatges estan col·lapsades, llargament exposades.”
Dissabte 30 de Juliol del 2022, a l’Església Vella de Castellfollit de la Roca.